La blogotaca, el saber és a la xarxa

El món i el Jo

2012-01-14T21:14:00.000+01:00

El món és una invenció del jo per no habitar en el no-res. Perquè en el no-res, el jo no és res.
D'aquí l'origen del rés.

A vegades ens en sortim

2012-01-01T16:16:00.005+01:00

I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic,
Tot fent evident,
Que per un moment,Ens en sortim. Manel

Inventari del Patrimoni Existencial de l'Alt Congost

2011-12-28T12:43:00.000+01:00

L'Inventari del Patrimoni Existencial de l'Alt Congost ha arribat a l'entrada número 100 amb un article sobre els carboners a l'Alt Congost.

Si arribeu

2011-11-05T10:06:00.002+01:00

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

Lluís Llach

Salvador Espriu, "Memòria"

2011-08-25T19:34:00.000+02:00

Escolto sempre
el teu etern silenci
a la muntanya.
Altres temps, altres hores
fan el record difícil.

Popular menorquina

2011-01-16T19:05:00.002+01:00

Sa malícia no té amic
i s'amor no té llinatge.
Sa malícia no té amic,
i s'amor no té llinatge.
I sa son no espera es llit
ni es talent es companatge.

El català a la universitat!

2010-03-13T17:53:00.002+01:00

A la UAB han decidit arraconar el català a les seves aules. He iniciat estudis de grau de relacions laborals (RL) aquest curs i la gran sorpresa, i decepció també, és no poder rebre les classes en català. De les deu assignatures que formen el curs, només dues, i una tercera parcialment, s'imparteixen en català. Això suposa només el 25% de les classes. I no hi ha excusa, perquè a la meva classe no hi ha cap estudiant d'Erasmus, ni cap de la resta de l'Estat espanyol. Tots els alumnes de la classe entenen perfectament el català. No entenc per què hem de seguir assistint a la majoria de les classes en castellà.
Després de queixar-me al rectorat, em responen que l'ús del català en la docència és d'un 65,60% en el conjunt de la UAB i del 61,76% en la meva titulació. Això, per descomptat, és totalment fals. Excel·lentíssima rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ana Ripoll, la felicito pel campus d'excel·lència que han aconseguit. Però espero que lluiti per aconseguir un nivell mínim de català a les seves aules ben aviat.
Tomeu Criach

Font: http://paper.avui.cat/article/dialeg/186668/carta/dia.html

La revolució pendent dels e-books

2010-01-17T18:26:00.001+01:00

Un article escrit per Jordi Ferré em fa reflexionar sobre la suposada revolució del món editorial que tothom (alguns més que altres) esperem.
L'article acaba dient que el mercat està madurant i que cal estar preparats perquè no ens agafi amb el peu canviat. Hi he fet un comentari dient que no despegaran els e-readers si no hi ha lectors i lectores de carn i ossos. Tinc la sensació que la gent no llegeix, que no és el mateix que dir que no es venen o editen llibres.
Vull dir que la gent compra llibres en dates assenyalades i, sobretot, determinats llibres.
És possible que la revolució de l'e-book es basi en les obres que tenen gran demanda (els best sellers) i que deixi de banda les obres d'interès "cultural" o "cientific", caracteritzades per tirades menors i no rendibles. Potser assistirem a un trencament del mercat en dues parts. De tota manera, si som capaços de gestionar-ho, els nous sistemes tecnològics han de fer més fàcil l'edició de materials minoritaris. El que ja no està clar és quin paper hi jugaran les editorials tradicionals... (les grans editorials ja fa temps que no juguen en el mercat minoritari).

Tanca l'editorial el Mèdol

2009-12-29T15:46:00.001+01:00

Ja fa dies que ho sabia, però la carta de comiat que el Joan López Enseñat va signar el dia 12 de desembre m'ha fet recordar aquesta trista "novetat editorial". Edicions el Mèdol ha tancat després de més de vint anys de travessia i d'haver-se especialitzat en obres de cultura popular.
La carta del Joan és un bon punt de partida per reflexionar sobre la cultura en un país en què aquesta viu (?) presonera de la política i del mercat...
Podeu llegir la carta aquí

Declaració de principis

2009-11-30T20:33:00.000+01:00

El nom m'ha sortit de la casualitat. Volia que aquest bloc es digués la blogoteca, però els de Blogspot em varen donar a entendre que ja existia un altre lloc amb aquest nom. Així, doncs, calia buscar un nou nom.
Alguna cosa em va fer veure que es podria dir la globotaca, en el sentit que el que preten fer aquest bloc es recollir les novetats dels blocs que personalment m'interessen. De manera que, mentre vaig navegant, vaig afegint llocs nous en aquesta mena de blogroll. I la màquina s'encarrega d'ordenar-los per ordre cronològic. Potser algun dia en tindré tants que em caldrà limitar el nombre que n'apareguin, però de moment encara no cal.
Bogotaca ve de la taca que deixen els blocs en aquest lloc web. I, com diu el lema del lloc, el saber és a la xarxa.
S'equivoca qui creu que el saber és a les biblioteques o a les universitats. El saber és en les persones; biblioteques i universitats posseeixen els coneixements. Però cal que el saber ens digui quins són els coneixements interessants i de quins podem prescindir.
Això és el que vull fer amb aquest lloc, justament ajudar a il·luminar el que hi ha en aquest món mundial que es diu la xarxa.
I si us és útil, endavant!

Poesia, feta a petició, i reciclada

2009-08-26T22:40:00.000+02:00

Farem el cim com tants d’altres,
el mateix dia, la mateixa hora;
farem el cim com si no hi fossin.
Com si ells no fossin nosaltres mateixos.
En fugim, esquerps, per evitar de veure-nos-hi.

Ells i nosaltres som allà, però ells no hi són.
Tan sols estem tan sols amb la natura
que ens sembla que ningú no ens veu.

Ho volem tot per a mi, per a un jo
que som nosaltres. I un i un mil són el mateix
en el somni de la muntanya.

Som tants que som sols
que no entenc res del que ens fem.

Si vols ser amb mi dalt de la muntanya,
espera que en torni a baixar.

Poema granollerí

2009-08-26T13:22:00.000+02:00

Què voleu que us digui,
fa fosc i cau tinta
a Granollers.

El futur és esquitxat de nit i fuig.
Per què només plou de nit?

Francis Cabrel

2009-08-25T19:40:00.001+02:00

On serait des artistes immenses
Des divinités
Considérés comme une chance
Pour l'humanité
Il suffirait qu'on apparaisse
Pour que le monde soit heureux
Mais en fait, les gens nous aiment
et puis nous laissent
Et c'est sans doute mieux

Fotos petjades

2009-08-16T18:21:00.000+02:00

Logical song

2009-07-15T19:14:00.001+02:00

Logical Song - MUSICA.COM

Quédate a dormir

2009-07-15T19:07:00.001+02:00

No quiero ser soldado,
no quiero ser el hijo del patrón,
no quiero ser el malo,
ni el bueno, ni el feo, por favor.

No quiero estar encima de ti
y dudo que pudiera estar debajo,
no tengo prisa por llegar,
nunca he cogido un atajo.

No quiero ser río,
ni tampoco ser un barco,
no quiero remar
y mucho menos naufragar.

Quédate a dormir,
es todo lo que quiero
en esta vida insana.
Quédate a dormir,
que pasen treinta años
antes de mañana.

No quiero hablar más alto
y es que ni siquiera quiero hablar,
no hay nada que te pueda decir,
que no hayas escuchado ya.

No quiero quedarme
en tu memoria para siempre,
no quiero ser lastre
que no te permita andar.

Quédate a dormir
es todo lo que quiero
en esta vida insana.
Quédate a dormir,
que pasen treinta años
antes de mañana.

No quiero abrir las puertas
dejarlas entreabiertas, nada más,
para poder marcharme,
para entrar, si me apetece entrar.

Quédate a dormir
es todo lo que quiero
en esta vida insana.
Quédate a dormir,
que pasen treinta años
antes de mañana

Vídeo

Estat d'excepció

2009-03-01T18:53:00.001+01:00

La nit s'ha penjat i, poc a poc, esporuguidament absent, el sol surt i enlluerna de trascantó l'horitzó. La nit s'ha penjat d'un fil invisible mentre un cos com abandonat fa un pas darrera d'un altre i el veig passar giravoltant me el cap, davant i alhora darrera meu, absentment feliç. En arribar al centre del parc em trobo jo mateix xarrupant els darrers glops de la meva absència. Sento com m'entortolligo amb el fil d'on penja la nit, sense voler desfer me'n; no hi ha ningú en aquest paratge. Un cos reposadament sacsejat pel vent del matí penja del coll, lligat al fil invisible de la nit, un cos que fa poc que m'ha avançat; un cos, que és el meu, fa testament i no sap a qui deixar res, ni tan sols el darrer sospir, ni el paper del cap on apunta la seva última voluntat, res, res no és ben seu. Només el vent acarona la seva espatlla descober¬ta, tot i que sap que mai no canviarà la seva absència. Un paper tacat de sang és tot el seu testament, finida la foscor que encobria el seu passat.
La nit s'ha penjat altre cop en un món que ens fugia a petites polzades, engrunant segons ínfims sintèticament dilatats fins al punt de deixar passar pels seus pors quelcom més que el temps. Pels pors del temps també s'hi ha empassat la humitat de la llosa que ens ha de cobrir a tots quan ens despengin. El vent no la podrà traspassar quan el rellotge deixi ja de comptar per sempre més i, ben rígids, abastin la despulla que hem esdevingut, encarcarats del fred a l'esquena i del glaç a la sang. I no ens podrem mirar ni veure'ns, ni apuntar nos res i emprendrem el viatge sense tornada i quan el guarda d'aquí a unes hores recorri el parc sentirà el seu alè cangrenar se de cop en veure els arbres plens de cossos, despulles, sense cadafal.
Quan sabran la notícia ens voldran fer estàtues de marbre, però les prohibiran en nom de la Democràcia. Ens hem penjat de nit per morir amb decència, però algú recollirà el nostre esperma que hem expulsat ben lluny, en la nit, i tornarem a assassinar, violar, ultratjar quan calgui per salvar la pàtria. Només cal que algú en nom de vés a saber què, talli el fil d'on penja la nit.
Llavors ens despertarem com zombis delitosos d'entranyes encara calentes i ens votaran alguns obrers i els quatre amos de les grans indústries. Sense saber com, assolirem el poder, engolirem mig món i, quan toqui, sabrem morir amb decència -sense honors, però penjats al costat de la nit, i quan el guarda recorri el parc recordarà la cara del seu avi quan ens va haver de despenjar la darrera vegada.
Res no podrà oposar se a la nostra voluntat inflada amb els vots comprats a cops de novetats d'aparador i de dosis d'inseguretat ciutadana, servida en xeringues o en gots de licor, o en divans de psiquiatra. Moriran els innocents que no passin pel forat de l'agulla i els camells seran esquarterats en públic, sembrant la por paranòica al replà de cada escala. Dels cigots en direm persones, com xais sacrificades en cadires elèctriques, implantarem la pena de mort en la vida més fastigosa, deixarem que alguns morin de gana i als altres els donarem rentadores, cotxes, televisors, vídeos, xips connectats a la gran terminal de l'ull espieta. Hi haurà mort a dojo, malalties sense nom. I poetes afusellats.
Ara és possible que tot torni a ser com era abans; un bon dia, però, el sol guillarà per l'horitzó deixant el món d'un roig intens, avís de la nit més fosca. Passaran dies plens d'horror fins que de sobte la nit, tacada de sang, escriurà en un paper el seu testament abans de penjar se. Aquell matí, el guarda del parc, amb la veu cangrenada, xisclarà d'espant en veure els arbres plens de despulles penjades pel coll. I tot tornarà a començar.

No espero

2009-01-04T22:45:00.000+01:00

No espero que hi siguis
ni que em llegeixis.
Només que dos i dos segueixin fent quatre, encara que sigui en digital.

.

Escolta

2008-08-21T12:49:00.001+02:00

Escolta: m'hauries d'escoltar!

I res més fàcil per
complicar-se la vida.

.

I total...

2008-06-12T15:00:00.001+02:00

I total, tot ho
perdrem
dins del buit del
cervell.

-

Potser...

2008-06-12T14:54:00.001+02:00

Potser un dia sabré
que darrere el saber
no hi ha res.

Vés-ho a saber!

-