Poesia, feta a petició, i reciclada

Farem el cim com tants d’altres,
el mateix dia, la mateixa hora;
farem el cim com si no hi fossin.
Com si ells no fossin nosaltres mateixos.
En fugim, esquerps, per evitar de veure-nos-hi.

Ells i nosaltres som allà, però ells no hi són.
Tan sols estem tan sols amb la natura
que ens sembla que ningú no ens veu.

Ho volem tot per a mi, per a un jo
que som nosaltres. I un i un mil són el mateix
en el somni de la muntanya.

Som tants que som sols
que no entenc res del que ens fem.

Si vols ser amb mi dalt de la muntanya,
espera que en torni a baixar.

Poema granollerí

Què voleu que us digui,
fa fosc i cau tinta
a Granollers.

El futur és esquitxat de nit i fuig.
Per què només plou de nit?

Francis Cabrel

On serait des artistes immenses
Des divinités
Considérés comme une chance
Pour l'humanité
Il suffirait qu'on apparaisse
Pour que le monde soit heureux
Mais en fait, les gens nous aiment
et puis nous laissent
Et c'est sans doute mieux

Fotos petjades