Poesia, feta a petició, i reciclada

Farem el cim com tants d’altres,
el mateix dia, la mateixa hora;
farem el cim com si no hi fossin.
Com si ells no fossin nosaltres mateixos.
En fugim, esquerps, per evitar de veure-nos-hi.

Ells i nosaltres som allà, però ells no hi són.
Tan sols estem tan sols amb la natura
que ens sembla que ningú no ens veu.

Ho volem tot per a mi, per a un jo
que som nosaltres. I un i un mil són el mateix
en el somni de la muntanya.

Som tants que som sols
que no entenc res del que ens fem.

Si vols ser amb mi dalt de la muntanya,
espera que en torni a baixar.